dilluns, 25 de setembre de 2017

Us recomanem... Llibres. Novel·la.

Afegeix la llegenda
Descobrint les novetats...
El Misteri de la senyoreta Hargreaves
de Frank Baker; traducció de Dolors Udina.


Una faula hilarant sobre els perills de la imaginació, en la tradició de la millor novel·la anglesa d'humor, publicada el 1940 i fins ara inèdita en català.
Lectura molt divertida i entretinguda, amena i dinàmica, sobretot per l'agilitat dels seus diàlegs, amb tocs surrealistes, on els personatges i les seves relacions esdevenen ben peculiars. 

«Vés amb compte amb el que inventes, fill. La vida és plena de coses inventades en un impuls absurd. Però ningú no pensa que el que has inventat se't pot girar en contra.»

El jove Norman Huntley, fill del llibreter de Cornford, i el seu amic Henry, mecànic de cotxes, han passat uns dies de vacances  fabulosos a Irlanda. De tornada cap a Anglaterra, decideixen aturar-se a visitar una església que està zelosament custodiada pel sagristà de la parròquia. Per guanyar-se la seva simpatia, els nois li diuen que coneixen una gran amiga de l'antic rector i s'inventen un personatge d’allò més estrafolari: l’octogenària senyoreta Hargreaves, arpista i poeta, neboda del duc de Grosvenor, i també una viatgera intrèpida que va a tot arreu amb un gos i una cacatua... i la seva pròpia banyera portàtil. I resulta que funciona, perquè el sagristà els obre l’església, encantat de tenir coneixences comunes. De fet, funciona tan bé que al cap d'uns dies en Norman rep una carta de la senyoreta Hargreaves dient que està feliç de fer-li saber que passarà uns dies a Cornford i que confia que ell la vindrà a recollir a l'estació de tren. 
Frank Baker va escriure l’any 1940 aquesta novel·la que meravellarà els lectors disposats a rendirse al poder de la imaginació.

Text extret de la contraportada del llibre.

divendres, 22 de setembre de 2017

Us recomanem... Llibres. Articles.

Descobrint les novetats...
La Vida que aprenc de Carles Capdevila.

Recull 130 articles dels més de 2.000 que Carles Capdevila publicà en el diari Ara, del qual en fou director fundador, on reflexiona sobre els petits i els grans temes de la vida, des d'una perspectiva íntima i personal.


Carles Capdevila prenia apunts cada dia, i els compartia, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies.
A la vida que aprenc trobareu els temes que li eren essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l'educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions.
Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres maneres de ser i de fer, les revolucions individuals necessàries per arreglar el món i les actituds dels que s'arremanguen per fer-ho possible.
Capdevila estava convençut que la nostra missió principal és cuidar-nos els uns als altres i pels seus textos circula la gent que va estimar més: els professionals artesans que es preocupen pels acabats, els educadors vocacionals, les infermeres que entenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes pencaires que treballen per mantenir viva la il·lusió de tirar endavant.
“Prou sé que la vida s'aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d'endreçar els aprenentatges per escrit els consolida”.

Text extret de la contraportada del llibre.

dimecres, 20 de setembre de 2017

Us recomanem... llibres. Novel·la Juvenil JN

Descobrint les novetats...
Wolfgang: (extraordinari) de Laia Aguilar.

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2016, que convoca el Govern d'Andorra, juntament amb el Grup 62 i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Novel·la ben construïda i estructurada, de bon ritme, amb la justa mesura d'elements emocionals, on els personatges que hi apareixen ens podrien recordar a d'altres protagonistes literaris com en Guillem de la novel·la Un fill  d'Alejandro Palomas o en Christopher de l'obra El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon.

En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular sobre convertir-se en un gran pianista.
Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d'emocions. El dia que la seva mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d'alguna cosa que no s'ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d'uns ulls intel·ligents, distants i crítics.
Perquè hi ha intel·ligències bones, més bones, molt bones... i d'altres que són extraordinàries!

Text extret de la contraportada del llibre.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Exposició Il·lusions òptiques. Imatges insòlites de Jaume Moragas a la Biblioteca.

Imatge reversible de Jaume Moragas.
La pots veure de dues maneres...?
Del 15 de setembre al 15 d'octubre podeu gaudir de l'exposició:

Il·lusions òptiques. Imatges insòlites. de Jaume Moragas.
En aquesta exposició hi trobarem una selecció de les obres realitzades per Jaume Moragas on descobrirem que les imatges no som que les veiem, són com les interpreta el nostre cervell...

Definició d'il·lusió òptica: 
Què és?
Les il·lusions òptiques són efectes sobre el sentit de la vista caracteritzats per la percepció visual d'imatges que són falses o errònies. Falses si no existeix realment el que el cervell veu o errònies si el cervell interpreta equivocadament la informació visual.

dissabte, 19 d’agost de 2017

Us recomanem... Llibres. Art. Biografia.

Descobrint les novetats...

Un llibre pensat per apropar l'art als més petits. 
Amb l'acompanyament d'il·lustracions delicades, de traç precís, senzilles però molt emotives, l'autora ens narra la vida d'una de les grans artistes del segle XX, Louise Bourgeois, (l'aranya gegant que hi ha a l'exterior del Guggenheim de Bilbao és obra seva).

Tal com les aranyes filen les seves teranyines, la mare de Louise Bourgeois teixia tapissos. Abans que la Louise esdevingués una artista contemporània de renom, havia sigut una aprenent al taller de tapissos de la seva família. Mentre filava teixits amb la seva mare havia après tot el que calia saber sobre les formes i els colors. Teixir també va ser font d'inspiració per a les seves escultures més famoses.
Cançó de tela és una història preciosa plena de matisos i tonalitats. Narra, de manera magistral, la vida de Louise Bourgeois i la història entre mare i filla, però també el naixement d'una artista i com els records romanen dins nostre per sempre.
Text extret de la contraportada del llibre.

divendres, 18 d’agost de 2017

Us recomanem... Llibres. Novel·la.

Descobrint les novetats...
Nosotros en la noche de Kent Haruf; traducció de Cruz Rodríguez Juiz.

Haruf, que va morir just després d'entregar les correccions del llibre, escriu una novel·la de trama senzilla, de prosa precisa, que amaga una gran profunditat.
Una història plena de tendresa sobre l'amor en l'edat adulta, un relat que ens fa creure en la possibilitat real d'un amor assossegat.

Robert Redford i Jane Fonda estan rodant la pel·lícula basada en el llibre, jo el llegiria abans que algú altre no ens mostri el paisatge de la intimitat.

Louis Waters y Addie Moore llevan gran parte de su vida siendo vecinos en la apacible localidad de Holt, en Colorado. Ambos enviudaron hace años y acaban de franquear las puertas de la vejez, por lo que no han tenido más opción que acostumbrarse a estar solos, sobre todo en las horas más difíciles, después del anochecer. Pero Addie no está dispuesta a conformarse. Un día, de forma insospechada pero con toda naturalidad, se planta ante la puerta de su vecino y le suelta:«Me preguntaba si querrías venir alguna vez a casa a dormir conmigo».
Al principio se sienten extraños, pero noche tras noche irán conociéndose: hablan de su juventud y sus matrimonios, de sus esperanzas pasadas y sus miedos presentes, de sus logros, de sus fracasos. La intimidad entre ambos va creciendo y, a pesar de las habladurías de los vecinos y la incomprensión de sus propios hijos, vislumbran la posibilidad real de pasar juntos el resto de sus días.
Nosotros en la noche es una pequeña joya escondida: una historia concisa, conmovedora, agridulce pero a la vez inspiradora, y está narrada con la sabiduría reveladora que solo poseen aquellos que han llegado a una edad en la que lo que menos importa es la opinión de los demás.
Text extret de la contraportada del llibre.

dimecres, 16 d’agost de 2017

Us recomanem... Llibres. Punt de creu. DIY

Descobrint les novetats...
Mega mini punto de cruz
de Makoto Oozu.

El punto de cruz ya no es lo que era. La nueva tendencia mini, apta para cualquier material y soporte, nos adentra en la era 2.0 de esta labor tradicional. ¡Conócela de la mano del artista japonés Makoto Oozu!

  • 900 diseños de pequeño formato: catálogo extensísimo de motivos de todo tipo relacionados con nuestro día a día, desde alimentos y transportes hasta juguetes, herramientas o prendas de ropa.
  • Todos los esquemas: patrones de todos y cada uno de los bordados para poder recrearlos fácilmente con la codificación de color.
  • Para cualquier soporte: consejos para bordar sobre distintos tipos de tela y aplicar los diseños sobre cualquier objeto, desde chapas y pañuelos hasta camisetas y bolsas.
Makoto Oozu es un artista japonés que ha revolucionado el punto de cruz poniéndolo al alcance de grandes y pequeños. Capaz de bordar encima de cualquier soporte, su imaginación no tiene límites.

Text extret de la contraportada del llibre.

Us recomanem... llibres. Novel·la.

Descobrint les novetats...

Novel·la on l'autor explora els complexos límits entre amor i amistat a través de la història del Kim i la Laura, dos joves que es coneixen fortuïtament a les aules de Bellaterra, quan estudien a la facultat de Traducció de l'Autònoma i han de fer un treball junts sobre Frankenstein, iniciant una amistat que es perllongarà en el temps durant més de 30 anys...

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d'ahir».
El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d'un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l'amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.
És possible l'amistat entre un home i una dona?

Xavier Bosch dedica aquest llibre a Francesc Garriga Barata, que va ser el seu amic durant dècades, i que va morir el mateix dia que a Bosch li van comunicar que havia guanyat el Ramon Llull.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Us recomanem... Llibres. Infantil.

Descobrint les novetats...
L'Illa de Paidonèsia d'Oriol Canosa
; il·lustracions de Gabriel Salvadó.

Premi Josep M. Folch i Torres, 2016.

Nenes i nens, 
Em dic Nicolau, tinc nou anys i m'acabo d'independitzar dels pares. Concretament, visc en una illa deserta al mig del Carib. Una illa on no hi ha mestres, ni pares, ni ningú que em digui què haig de fer. Em passo el dia jugant a la platja, banyant-me, dormint, corrent i saltant pel bosc. Bé, de fet no és ben bé un bosc, perquè tota l'illa no fa gaire més que un camp de futbol. Més aviat és com un jardinet. Oi que pinta bé? Doncs us convido a tots aquells que vulgueu a venir a viure amb mi.
L'única condició és tenir menys de dotze anys i ganes de passar-s'ho bé. 
Vinga, fugiu de casa, veniu al Carib!
Una abraçada.
Nicolau Rouretort.

Una aventura epistolar, tot és narrat a través de les cartes que s'envien els diversos personatges, en un to desenfadat i condescendent.
El protagonista, en Nicolau Rouretort, un nen de nou anys, abandona el creuer que comparteix amb els pares, avorrit i cansat d'aguantar les seves discussions, i decideix instal·lar-se en una petita illa deserta del Carib.
Des d'aquesta illa comença a fer crides als infants de tot el món, infants que van omplin l'illa, i funden Paidonèsia, un estat que construiran amb peticions ben poca-soltes, i que serà reconegut fins i tot per les Nacions Unides. Els adults no hi podran fer res i la cosa s'anirà embolicant...